Ara i adés

El treballador d’oficina d’avui dia és, bàsicament, una persona multitasca. La feina que s’ha de fer, en ser intangible, es barreja al cap i els fluxos d’informació s’acumulen a l’espera de poder-los donar una sortida estructurada.

Si ets una persona multitasca, o bé t’han posat en una situació que creus que ho requereix, pregunta’t si és imprescindible: has de saber que això no et fa cap bé.

Potser has tingut la temptació de pensar que ser un multitasquer t’entrena i et fa apte per lluitar millor en aquest camp de batalla diari, però el cert és que t’està afectant de manera cognitiva i potser hauries de replantejar-te com afrontes aquesta feina, si vols estar-ne satisfet.  Al De trastos, som uns grans partidaris de la mitridització que propugna entre altres Nassim Taleb. És a dir, pensem que cal maltractar-se mica a mica perquè quan les coses vinguin ja no les considerem doloroses: enrobustir-se, autoimmunitzar-se estratègicament.  Però tot té un límit, i no cal estirar els límits del nostre cervell de manera indiscriminada.

El nostre cos, amb treballs físics, sap dir-nos que cal parar. El nostre cervell, quan es cansa, també es manifesta, però no està tan clar que ho notem i li donem la importància adequada. 

Un estudi de la Universitat d’Stanford va analitzar un grup de heavy multitaskers, treballadors contemporanis acostumats, i va detectar-hi pitjor rendiment que aquells que feien les tasques una a una. La capacitat d’aïllar-se i prestar atenció davant de totes les altres variables que pots considerar sembla cabdal per als resultats. El moviment d’obertura i perspectiva només és útil per als moments previs.

La investigació revela que a més d’alentir el teu rendiment i la qualitat de la teva feina, també afecta el Q.I. tant com si haguéssis fumat maria o t’haguéssis passat la nit despert.

multitasking

No és, però, com alerten a Entrepreneur.com un canvi momentani. Un altre estudi ha trobat que, en els multitaskers empedernits, llargament condicionats per com funciona el seu entorn de gadgets i safates d’entrada, la densitat del cervell disminueix a la zona del control cognitiu i emocional ( al còrtex anterior cingulat, una de les que millora amb la meditació).

No estarem davant d’una mena de Síndrome de Diògenes de la informació en temps real? El marc de la porta és estret, i el nostre cervell ha de gestionar-ho tot: siguin rumors, mitges veritats o dades importants.

Sembla, doncs, que estem a poques paraules d’acabar-vos recomanant el mindfulness, o atenció plena. D’altra banda, si no us ha arribat aquesta revolució, potser ja no és susceptible d’arribar-vos. Hi ha tant en què fixar-se…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s